Den físika, preshon (of drùk) ta e forsa perpendikular ehersé pa unidat di área. E unidat di preshon ta pascal (Pa), pero e unidatnan bar i atmósfera tambe tin biaha ta wòrdu usá.
Den materia sólido preshon ta un forma di tenshon mekaniko ku ta lo kontrario di tenshon di rèkmentu. Preshon tambe apliká na líkido i gas. Den e medionan aki, preshon ta wòrdu ehersé riba e murayanan di e barí den kua nan ta kontené, òf riba e superfisie di un opheto kontené den e medio.
Den gasnan, e lei general di gas ta deskribí e relashon entre preshon, temperatura, volúmen i kantidat di molekül. Den líkido, e preshon bou di influensia di gravedat ta oumentá ku e profundidat i densidat di e líkido. Por ehèmpel, den awa e preshon ta oumentá ku mas o ménos 1 atmósfera pa kada 10 meter di profundidat.